La Vall del Riu Gaià

 Que en se?

Se una mica d'aquest tema, com m'agrada l'historia, he mirat alguns vídeos sobre el feudalisme, vaig veure que quan la península ibèrica estava controlada per el Al-Àndalus, es van quedar estancats sense avançar en un riu, no sabia el nom del riu, pensava que era l'Elbre però quan el Cesc va dir que havia molts castells al riu de Gaià, vaig pensar que podria ser el riu on es van fer les fronteres entre els reines cristians i l'Al-Àndalus. 

Que he aprés?

D'aquest tema he après moltes coses de la vida medieval a Catalunya, Amb els primers dies vam començar a treballar en el Word ( amb Word em refereixo a drive ), un lloc on teníem moltes preguntes que aniríem responent al llarg de les classes. 

Vam aprendre moltes coses, començant per Montclar, on el Cesc va explicar que es feien torres, hi havien moltes torres al la Vall del riu gaia, hi havien tantes, que des de la majoria te torres es podien veure altres torres en la zona. La activitat de Montclar en va recordar que de camí fins a Valencia hi havien molts castells, cada 50 km, mes o menys trobàvem un castell cada 10 minuts en cotxe, així que suposo que si aniríem en cotxe creuen tot el riu Gaia trobaríem encara mes torres.

Després vam continuar a Montferri, on vam descobrir mes coses sobre les torres, vam veure que la porta estava elevada per si hi havia algun enemic es podia defensar mes fàcilment, també vam veure que les torres nomes estaven per avisar, si veien algun musulmà, cridaven a tota la població a fugir als boscos. També vam veure que les torres van evolucionar de quadrades, a circulars, això a mi em sembla una cosa obvia que es millor circular, però em vaig sorprendre que van tardar mes de 5 segles es donar-se compte.

Continuàvem amb el nostre viatja ara a Vespella, on vam conèixer per primera vegada la Terra de ningú, i com jo soc una mica friki de la historia, això em va sonar a la mítica terra de ningú de la primera guerra mundial, així que vaig suposar mes o menys que era semblant, però em vaig sorprendre quan vaig descobrir que no era exactament el mateix, ja que la terra de ningú de la Vall del riu Gaia era bastant diferent, eren uns 70 kilòmetres que realment no eren controlats per ningú, era un territori en el qual a vegades era atacat per un band o un altre. A vegades podem pensar que la vida es difícil, però realment no mirem abans quan la gent vivia en mig de dos guerres que duraven segles i tenien que viure en coves

Una vegada vam acabar amb Vespella vam anar a clariana, on vam aprendre do
s parauletes que ens perseguiria fins al final del tema, dret d'aprisió i fam de terres, en resum, la esperança de vida estava pujant, i cada vegada havia mes població en els comptats catalans, però tenien un problema, no hi havia terres per cultivar menjar, per això, el bisbe de Barcelona va posar una nova llei, la llei d'aprisió, que deia que si estaves 30 anys en la terra de ningú, podies reclamar en aquella terra com a terra teva, clar, aquesta llei va ser una idea mot bona, ( però no molt moral ) perquè la gent estava desesperada, i li donaves una oportunitat de tindre menjar per subsistir, menters que expandies la teva influencia a noves terres. També vam veure que els pagesos portaven espases, perquè moltes vegades vendrien atacs dels musulmans i si escapaven perdrien el seu progres als 30 anys del dret d'aprisió que portaven

El següent dia vam continuar el tema i vam veure Montmell i Pinyana ( els poso junts perquè son un tema semblant ), on van vindre els primers sentors feudals, el Cesc ens va explicar que no venien sols, si no que venien amb la seva família, servents, in uns quants soldats. Els senyors feudals van vindre perquè van veure una oportunitat de tindre una mica de acció ( que dins de els territoris catalans no hi havia ) i sobretot guanyar diners amb n pacte que protegia els pagesos a canvi d'uns cents ( uns impostos ), però, es clar, els senyors feudals no s'anirien a viure amb els pagesos dintre de unes coves, tampoc podien anar a viure en una trist torre amb la porta elevada, que si la seva esposa s'embarassava no podria pujar la porta elevada, i també volien fer-se sentir, així que van fer un castell, suposo que els castells no els van fer en 2 setmanes, els va tardar molts anys per acabar.

Ara continuem en Queralt, on vam veure que els castells estaven cada vegada mes a dins de la terra de ningú, i  que quan un senyor tenia un nou castell, no nomes el castell el pertanyia, sinó totes les cases, torres, murs, arbres i fins i tot pedres que voltejaven el castell, una cosa que si a mi m'ho agüessin ofert hauria acceptat sense pensar-ho dos vegades

Però clar, aquest avanç dels cristians no era benvingut pels musulmans, que segurament estaven enfadats, tan enfadats que van començar a fer algarades, uns atacs que es basaven en entrar en la ex terra de ningú ( ara pertanyent a els comptats catalans ), però clar, els musulmans eren menys que els catalans, i no es podien quedar en els territoris atacats, així que robaven tot el que podien i ho tornaven a casa, una bona estratègia en la meva opinió. els atacs eren bastant temuts, però hi va haver un home que va posar les algarades a un altre nivell, i aquest home es deia Abd-Al Malik qui va anar el mateix fins a Barcelona i la va saquejar no una, sinó varies vegades. Ara he investigat una mica mes d'aquesta persona i m'he donat compte que aquet hi havia un altre home amb el mateix nom que era un geni militar va guanyar varies vegades als bizantins i va guanyar contra rebels, i va expandir el territori de el califat, al començament pensava que eren la mateixa persona però vaig veure que aquet home va vivir al segle 8, i les algarades eren del segle 11

( foto de Abd-Al Malik )

L'expansió territorial dels comptats va acabar en el castell de tamarit, quan els musulmans van començar a lluitar entre si mateixos i van acabant separant-se en petits regnes de taifes, i els comptats catalans no van tardar en aprofitar-se, van firmar una mena de pacte on la taifa de Tortosa ( la que feia frontera amb els comptats ) tenia que pagar grans quantitats de bens als comptats si no volien que els conquerissin els seus territoris. Òbviament en aquesta part de l'historia les algarades van parar, ja que els petits regnes de taifes no tenien la població per intentar atacar els comptes catalans

Com ho he aprés?

Aquet tema ho ho hem après amb la formula del Cesc: explicació, treball, i blog. Com es habitual el Cesc ens explica el tema d'una forma mes oberta, amb mes participació de classe i sense llibres, a mi la veritat m'agrada molt. També el Cesc ens ha posat un treball que ens animava a buscar informació extra per desenvolupar mes les preguntes, i per finalitzar el típic blog per reflexionar i fer memòria a que hem fet, també hem tingut que instal·lar-nos un google diferent per utilitzar el adobe flash, que m'ha portat molts records perquè de petit em pesava tot el dia jugant a jocs fets amb el flash

Com m'han avaluat?

En aquet treball el Cesc ha avaluat com sempre, la nota es basa amb el treball del word, que ho vaig fer amb el meu company Paul i vam treure una bona nota, segons un examen, que vaig casi vaig treure un 10 però hem vaig equivocar en una pregunta, i en aquet blog que m'ha costat 2 hores fer-ho, però no hem queixo, aquet tema ha sigut un dels que mes m'ha agradat des-de la volta al mon de primer ESO, però no tindrà molt de temps el primer lloc en el meu cor, perquè el nou treball de la reina de mora que estem fent a socials m'està agradant molt

( Cesc crack, mestre, em poses més d'un 9 si us plau? )