Volar no es Caure 2

El Cesc un dia ens va dir que teníem que fer un exercici mes de volar no es caure, i com a mi el anterior em va semblar entretingut, em va agradar la idea.
Avui teníem que fer una piràmide de paper, els primers passos els vaig fer ràpid i to i que les instruccions estaven en carpetes d'aprenentatge vaig necessitar una mica d'ajuda perquè no soc com bob el manetes i tampoc estic a prop de ser-ho. Després d'una mica d'ajuda vaig fer el paper i jo crec que m'ha quedat be

El Cesc també ens va encomanar respondre unes preguntes al nostre blog, una cosa semblant a els molinets d'origami 

1. Es pot controlar la caiguda del paper a l'etapa A?

Una mica , depèn de la forma que tiris el paper

2. Ho pots fer a la D?

després de provar varies formes es pot controlar, però es molt difícil, casi sempre acaba caient d'un costat

3. A què creus que és deguda la diferència?

la forma del paper, al tindre un espai vuit l'aire l'espitja a una posició concreta

4. Què passa en inclinar la piràmide?

el paper es gira per la seva forma, ja que l'aire entra per el lloc vuit i el desvia

MOLINET

També hem fet un moli de vent reciclant una ampolla d'aigua, quan vam començar vaig decidir automàticament que aniria amb l'Eric, per una raó molt simple: esta al meu costat i també vam fer un altre treball. L'Eric i jo ens vam entendre ràpid i vam quedar en que jo portaria l'ampolla i un tap, i ell portaria el suport del molinet i l'altre tap, quan va arribar el dia de fer-ho, l'Eric no havia portat el que li tocava, per sort aquell dia no vam baixar a fer el projecte.

El següent dia em vaig quedat una mica malparat al veure que el suport que havia portat el meu company era una fusta de paleta, això, no va posar molt de problema i vam començar a treballar, el treball era bastant senzill i vam acabar-ho en una hora, al començament vam compartir el portàtil del Paul per saber que teníem que fer

una vegada teníem la ampolla retallada i doblegada, teníem que posar el tap que permetria girar al moli, després de un bon temps esperant a que la pistola de silicona es posi calenta, vam pegar el tap i nomes ens quedava posar tot al suport, al començament ho vam intentar colpejant suaument el clau al suport, però no ho feia res, jo, vaig intentar fer una mica mes de força i es va trencar casi tot.

Bueno, no passa res, vam pensar. vam tornar a fer casi tot i ara amb un martell de fusta, i, al començament pensàvem que el martell es trencaria, però a la nostra sorpresa vam aconseguir clavar el clau i tenir tot junt sense trencar res.